20 dic. 2013

M'agrada el Nadal




Hola a tothom!

Ja estem a les acaballes d’aquest primer trimestre i a les portes de les Festes de Nadal. Queden molt lluny les benvingudes després d’un llarg estiu, les adaptacions, reunions, el bon temps...
Aquests últims dies  l’escola té ja olor i color de Nadal, hi ha un no se què especial i es respira alegria i emoció.
Enmig d’aquest garbuix d’emocions, l’equip de Crea i creix continuem treballant i compartint amb les criatures el seu dia a dia, dibuixos, jocs... i ens regalen les seves rialles i la seva il·lusió!
El Nadal no és només per a la gent menuda, els que ja som una miqueta més grans ens omplim també d’una miqueta de màgia i sobretot de bons desitjos...des dels petis ,fins als grans del 6è us enviem petons i més petons!!!!


Amb aquesta cançó de la Dàmaris Gelabert, tot l’equip de Crea i Creix us desitja unes Bones Festes plenes d’il·lusió i alegria! :)

26 nov. 2013

LES NOSTRES REFLEXIONS...



LES NOSTRES REFLEXIONS: 

COM EDUQUEM I TREBALLEM LES AL·LÈRGIES I INTOLERÀNCIES ALIMENTÀRIES








Les nostres reflexions aquesta vegada volem dedicar-les per parlar i o tractar temes que des de el temps de migdia ens inquieten, ens desperten interès i/o fins i tot ens preocupen.

L’equip de monitores i monitors de Crea i creix ens trobem en molts moments amb moltes situacions amb els vostres fills i filles, i forma part de la nostra feina fer que totes aquestes situacions siguin educatives. Com sabeu, creiem que el tems de lleure és temps educatiu, per això hem d’ estar atents i atentes i aprofitar totes les situacions que es donen per treure’ n suc i treballar diferents valors.

Aquesta vegada ens agradaria tractar el tema de les al·lèrgies i intoleràncies al temps de migdia.

Cada vegada és més freqüent tenir a la classe companys i companyes amb al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, i el fet que a l’ hora de dinar els hi presentem un altre aliment no deixa de ser un element “diferenciador” per aquell nen/nena, és important com ho treballem, com ho viuen els nens i nenes afectats, com ho viuen la resta de companys i companyes, com ho tractem des de tota la comunitat educativa...

Lluny de ser especialistes en l’àmbit nutricional volem fer una petita introducció per ubicar el tema i a partir d’aquí explicar-vos com entomem i treballem aquest aspectes.

La majoria de les persones poden menjar una gran varietat d´aliments sense problemes. No obstant, cada dia més, hi ha un percentatge de població en els que determinats aliments o components d´aliments, els hi provoquen situacions adverses, que poden ser des de petites erupcions fins a reaccions al·lèrgiques greus, que poden arribar a tenir conseqüències irreversibles.

Sovint, al·lèrgies i intoleràncies apareixen en edat escolar. La gestió d’aquestes circumstàncies inclou la família i les persones que tenen cura d’aquestes criatures en les seves activitats habituals, com són l’escola i el lleure. 

¿Quina diferència hi ha entre l´al·lèrgia i la intolerància alimentària? Aquestes dues situacions, es confonen amb molta freqüència.

Segons l’Agència Catalana de Seguretat alimentària:



“ L´ al·lèrgia alimentària és una forma específica d´intolerància a un aliment o a un dels seus components que activa el sistema immunològic. Un al·lergen (proteïna del aliment causant, que en la majoria de gent no produeix reaccions adverses), provoca una sèrie de reaccions en cadena en el sistema immunològic, entre elles la producció d´anticossos. Aquests anticossos provoquen la segregació de substàncies químiques com la histamina que produeix varis símptomes com picors, moqueig, tos o trastorns respiratoris.”


“La intolerància alimentària afecta al metabolisme però no al sistema immunològic del cos. Un bon exemple és la intolerància a la lactosa. La qual es dona en algunes persones per la carència d´un enzim digestiu anomenat “lactasa”, que descompon el sucre de la llet.

Alguns símptomes de la intolerància són comuns amb els de les al·lèrgies (vòmits, diarrees, nàusees, dolors abdominals, …. ), no obstant, el sistema immunològic no intervé en les reaccions que es produeixen de la mateixa manera. La intolerància alimentària es dóna quan el cos no pot digerir correctament un aliment o un dels seus components.”


Aquests tipus d’intoleràncies i al·lèrgies són les que bàsicament ens trobem a l’escola. Evidentment cal fer un treball al respecte i estar molt al cas. 

El primer pas que fa Crea i creix quan una família ens informa d’ alguna intolerància o al·lèrgia del seu fill o filla és reunir-nos amb la família. És molt important tenir el màxim d’ informació: saber l’ abast de la intolerància o al·lèrgia, si és molt severa o lleu, saber quina simptomatologia té la criatura en cas d’ ingesta 
d’ algun d’ aquests aliments, protocol d’ actuació...

El segon pas és adaptar (juntament amb la gent de cuina i la seva empresa), el menú a les característiques d’aquesta criatura amb la família, i intentar que en la mesura del possible aquesta criatura mengi el mateix que els altres però adaptant-li a les seves necessitats i buscar alternatives. Està clar que encara, en alguns moments estem lluny de les nostres expectatives, no sempre és possible adaptar-ho tot com ens agradaria, l’empresa de cuina no sempre pot aportar les alternatives que ens agradarien per problemes logístics, de proveïdors, etc.

Crea i creix fa un buidat de totes les criatures que presenten problemes amb alguns aliments i els comenta amb la persona responsable a la cuina i, paral·lelament, passa informes mèdics i llistat de criatures a l’empresa de cuina perquè ho tinguin en compte i perquè Sanitat els hi demana.

Evidentment, ha d’haver-hi un traspàs molt exhaustiu i detallat als monitors i monitores que estan a càrrec d’aquestes criatures sobre els aspectes parlats amb la família, a més a més, cada dia s’especifica a cada monitor o monitora les criatures que té a dinar i les seves especificitats segons el menú que hi ha, i també a la cuina. Cal que hi hagi molta coordinació i estar tothom molt al cas, tant a la cuina en la manera de cuinar els aliments, tenir molta cura amb els estris que s’utilitzen per cuinar...etc , com els monitors i monitores a l’hora de servir, etc

Sobretot amb la canalla petita cal estar molt atents/es que no mengin aliments d’altres plats, tot i que cal dir que normalment es fa un molt bon treball a casa amb la família, i des de ben petits i petites són conscients de què no poden menjar i perquè.

Durant el temps de lleure, monitors i monitores tenim molt presents aquestes particularitats, a l’hora de fer tallers de cuina per exemple, tenim molt en compte aquests aspectes i sempre intentem buscar receptes aptes i adaptades per a tothom, això és molt important per a les criatures, ja que en tot moment se senten integrades, compreses i considerem que no s’han de sentir limitats ni limitades per aquestes particularitats, al contrari, han de poder gaudir i viure-ho amb naturalitat; perquè la diferència no s’ha de convertir en desigualtat, hem de tenir igualment possibilitats de desenvolupar-nos, aprendre i relacionar-nos.

Pedagògicament parlant, creiem que aquest tema es viu amb molta naturalitat al menjador de l’escola. Acompanyem i comprenem, intentem transmetre que la diferència és enriquidora, i no només això, és un dret i un valor que ens obre a tothom un ventall de coneixement i un espai per compartir, aprenem a ser respectuosos, tolerants i integradors, aprenem que hi ha altres maneres de menjar, de fer i de ser, prenem consciència que cadascú de nosaltres és únic, tots i totes som diferents de tothom. Tot això ens ajuda a veure la realitat com és, diversa, i també ens ajudarà en un futur a transformar-la, doncs segons les relacions que s’ estableixin amb l’entorn podem convertir-nos en agents transformadors de la societat. 






11 oct. 2013



LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS DE CREA I CREIX


Aquesta setmana ja hem posat en marxa totes les activitats extraescolars per aquest curs 2013-2014 !!!

Tenim un ventall ben xulo, per a tots els gustos i totes les edats!!!

Dilluns: Jocs motrius per als més petits.. comencem amb la psicomotricitat de la

manera més divertida i engrescadora.... jugant!


Dimarts: Jocs esportius, els grans ja volen una mica mes de marxeta, barregem jocs i esports.. això és un no parar!


Dimecres: Hip-hop! Qui vol bellugar el cos!!!?? 

Dijous: una de Capoeira i una altra de Còmic!...entre ritmes brasilers i tires de còmic passarem la tarda!

Apa bon profit... i si encara no sabeu quina fer no us ho penseu gaire!!!! :)



19 sept. 2013


Us presentem l'equip de monitores i monitor que aquest curs 2013-2014 tenim a l'escola Patronat Domènech!



21 feb. 2013

LES NOSTRES REFLEXIONS......


EDUCAR EN EL LLEURE, EDUCAR EN VALORS

Partint d'una perspectiva pedagògica, l’educació en el lleure, també anomenada educació no formal, és tota aquella intervenció educativa en situació de temps lliure i fora de l’ensenyament reglat i de l’àmbit familiar. La seva funció educativa és la transmissió de valors, contribuint així a l’educació integral dels infants i els joves, fent ús dels recursos que ofereixen les activitats pròpies del temps d'esbarjo.
Parlem doncs de valors:
Els valors es transmeten des les vivències, a través de les experiències i amb el contacte amb les persones. El marc que es propicia a l’espai de lleure, podríem definir-lo com un “laboratori” de valors, d'emocions  d'experiències de relació i d'experimentació de la vida. Els valors no es poden educar partint d'exemples teòrics, aquest ha estat i és un dels recursos educatius més importants que té el lleure. Per a prendre consciència dels valors, per a què s’aprenguin és molt important partir de l’experiència, de la pràctica, per a què els valors siguin útils han de ser contrastats amb l’experiència i la pràctica. És llavors és quan es poden proporcionar models d'actuació i comportaments vàlids per a la vida, descobrir-ne les possibilitats i els límits. El lleure ofereix justament la possibilitat d'un marc d'aprenentatge ideal perquè aporta espais naturals de relació amb els demés i amb l’entorn (el barri, el poble o la ciutat). El tipus d'activitats que han caracteritzat les experiències d'educació en el lleure, les relacions que s’estableixen i els objectius finals dels seus projectes, han d'anar en aquesta direcció. De tot això s’esdevé el seu gran valor educatiu: la transmissió d'unes actituds bàsiques lligades a l’experiència i a les relacions amb altres persones.

Gran part del treball educatiu en el temps lliure consisteix en la transmissió d’ unes actituds bàsiques per viure i relacionar-nos amb els altres. En aquest sentit cal un treball molt necessari en quant als hàbits i els valors que s’amaguen al darrere. Evidentment es poden plantejar –i es plantegen en els respectius idearis i projectes educatius- objectius i valors més específics, però segurament la tasca més important i fonamental que cal realitzar, consisteix a practicar i assajar des de l’experiència real valors tan bàsics com el viure junts amb altres persones, amb tot el que això comporta d'acceptació  de respecte, de saber parlar i comunicar idees, d'esperar el torn, de treballar conjuntament, etc. Quantes vegades tenim la sensació que aquests valors tan bàsics no s’han assolit prou bé? La família i l’escola també tenen aquest mateix repte educatiu. No es tracta que el lleure hagi de treballar uns valors específics diferents d'altres instàncies. En tot cas, cada marc educatiu ha d'aprofitar la seva particularitat per treballar, segurament, uns valors fonamentals i bàsics que haurien de ser comuns.
A través del joc, de la festa, de la gresca, de l’esport, de moltes de les activitats i pràctiques que es viuen des d'aquest temps de “llibertat”, es constata que un altre món és possible i que viure junts, a part d'un propòsit, és també una necessitat. Hi ha molts altres valors bàsics que es desprenen del que hem dit: el treball per a la cohesió social, el sentit de la participació en la comunitat i la vida democràtica, la coeducació etc.

“El temps lliure ha de connectar amb el conjunt de la vida i
 no és el temps, sinó la persona la que ha de ser lliure durant tot el seu temps”




.

18 ene. 2013

LES NOSTRES REFLEXIONS....


EDUCACIÓ I ALIMENTACIÓ A L’ESCOLA
COM AFECTEN LES EMOCIONS EN L’ACTE DE MENJAR


Com ja és sabut, monitors i monitores ens dediquem, entre altres coses a acompanyar durant el dinar les vostres criatures. Socialment, potser, no es dóna la suficient importància a aquesta tasca, sobretot si no es tenen en compte els aspectes emocionals i afectius que giren al voltant del fet de dinar. Explicarem perquè:
Durant l’educació infantil s’ esdevé el primer contacte amb els menjadors escolars. Per nosaltres és molt important cuidar en aquestes edats les necessitats bàsiques primàries: alimentació, higiene i son, doncs són necessitats molt vinculades al nucli familiar i afectiu i cal, doncs, no fer trontollar de manera important les rutines i hàbits que emocionalment aquestes criatures tenen ja establertes, creant uns bon vincles afectius.
Dinar fora de casa, amb persones alienes, oferint fins i tot aliments desconeguts per a ells i elles pot esdevenir un moment crític i provocar vivències i sensacions negatives que cal evitar. Per tant, el nostre treball en termes globals i generals tractarà 3 eixos bàsics:

1-      ALIMENTACIÓ SALUDABLE

1.1- ALIMENTACIÓ SALUDABLE NUTRICIONALMENT PARLANT: partint de la reducció de la proteïna animal, introducció d’ aliments ecològics (fruites, verdures, hortalisses...), introducció d’ aliments integrals, etc.
2.2-ALIMENTACIÓ SALUDABLE MEDIAMBIENTALMENT PARLANT: tenint cura i fomentant la reducció de residus, fomentant la reutilització i el reciclatge, introduint productes de Comerç just i de proximitat...
2.3-ALIMENTACIÓ SALUDABLE EMOCIONALMENT PARLANT: és aquí on està la tasca educativa dels monitors i monitores, donant sentit als dos punts anteriors. Cal EXPLICAR I INTEGRAR tot això en el dia a dia de les criatures, per a que ho interioritzin com a valors propis, de manera que l’acte de dinar no es resumeixi en “m’agrada/no m’agrada”, sinó que vagi més enllà: PRENDRE CONSCIÈNCIA DE L’ACTE DE MENJAR I DE LA PRÒPIA ALIMENTACIÓ a tot els nivells (econòmics, humans, de salut), tenir consciència de què els aporta i valorant tots els factors que hi intervenen.

2-      METODOLOGIA:

L’adquisició d’hàbits durant el període 6-12 anys per nosaltres és fonamental i bàsica. A més a més de la part socialitzadora que té el moment de dinar, hi ha aspectes més “tècnics” i relacionats amb els hàbits i les habilitats que només s’adquireixen amb la pràctica diària. Algunes de les coses que fem per treballar-los són per exemple és el sistema de pactes. Les criatures quan estan davant d’ un plat que no els agrada es poden angoixar moltíssim, si saben que poden pactar i menjar-ne només una mica, l’estona de menjar no es fa tant dramàtica.

ELS PACTES: És important entendre que hi ha aliments que ens poden agradar menys, fins i tot gens, a nosaltres, els adults, també ens passa. Per nosaltres el sistema dels pactes ens funciona molt bé, a banda d’ adquirir una relació més positiva amb el menjar, (minven les expressions com “quin fastig”, etc), a la canalla els hi resulta molt més fàcil enfrontar-s’hi al plat si saben que només s’hauran de menjar una mica o una part. També és bo combinar els plats que no els agraden amb uns altres plats que els agradin molt, d’ aquesta manera també els donem la possibilitat de gaudir del plaer de menjar. Hem de tenir present que no és tant important la quantitat que en mengin d’ allò que no els hi agrada, sinó l’esforç que fan, cal valorar això i com mica en mica van educant els gustos, les textures, i poquet a poquet van menjant cada dia una miqueta més de tot, tomàquet, enciam, verdura... Si en mengen molt poquet d’ una cosa, no passa res, ho podem compensar amb el següent plat o amb les postres, però els felicitem per l’acceptació del pacte i l’esforç.

Un altre hàbit important és el de l’AUTONOMIA. Amb paciència, a mesura van passant els cursos les criatures van adquirint més responsabilitat i implicació en les tasques relacionades amb el menjador. La canalla van assumint petites responsabilitats (recollir gots, repartir pitets o tovallons..., ) fins que cap als 8-9 anys aproximadament hi participen de tot el procés: paren i desparen taula, serveixen els plats, netegen taules..., amb molta destresa i habilitat. Pensem que aquesta autonomia els hi  serà molt útil a la vida .
Hi ha moltes altres maneres de treballar diferents hàbits del menjador, però que s’aprofita l’estona de lleure per fer-ho, a través de recursos pedagògics divertits i engrescadors, com per exemple: Les titelles.
Amb la finalitat de treballar els hàbits a infantil, a partir de titelles ajuden a reforçar i prendre més consciència de diferents aspectes que ens interessa treballar. Les monitores d’ infantil creen històries divertides que tenen molt a veure amb situacions que els hi són molt familiars on s’identifiquen molt, i així reforcen diferents hàbits.
Algunes de les històries que hem treballat altres cursos i els seus títols, per a que us en feu una idea, són:

- ”Mira com crido!”  (treballem el tema del soroll i del no cridar)
-El cavall Sutrall, el Drac Mag i la Cullera Sopera (treballem la correcta utilització         dels coberts)
-          El País de les Mans Brutes (treballem l’hàbit de rentar-se les mans també després de dinar)
-          El tren i els vagons: “Despistat, Cul Inquiet, Rondinaire i Important” (treballem l’hàbit de fer bé la fila)
Hi ha infinitat de recursos, jocs i dinàmiques divertides per treballar els diferents hàbits segons les edats.

3-      EQUIP PROFESSIONAL: monitors i monitores

Per nosaltres és clar que per poder donar aquest enfocament en el context de temps de migdia, cal un bon equip d’ educadors i educadores que hi estiguin al capdavant.
  1. A l’hora de crear aquest equip cal valorar una bona formació, implicació en el projecte i grans dots per treballar en equip, ja que el nostre projecte posa molt d’ èmfasi en les relacions interpersonals, i el treball en equip és doncs, imprescindible. Els valors i el respecte són la nostra identitat, per això doncs vetllem, pels drets laborals i humans dels monitors/es, ja que tots formem part d’un equip altament humà.
Els monitors i monitores entretenim, engresquem, vigilem, però també eduquem, i això vol dir: OBSERVAR, DETECTAR, i ACTUAR, i quan s’actua s’engega tot un dispositiu que ens implica a tothom, equip de monitors i monitores, tutors i tutores i, com no, famílies.
Aquest és per nosaltres el veritable sentit de la nostra feina, ajudar en el creixement de les criatures i acompanyar-los durant aquest procés.