21 feb. 2013

LES NOSTRES REFLEXIONS......


EDUCAR EN EL LLEURE, EDUCAR EN VALORS

Partint d'una perspectiva pedagògica, l’educació en el lleure, també anomenada educació no formal, és tota aquella intervenció educativa en situació de temps lliure i fora de l’ensenyament reglat i de l’àmbit familiar. La seva funció educativa és la transmissió de valors, contribuint així a l’educació integral dels infants i els joves, fent ús dels recursos que ofereixen les activitats pròpies del temps d'esbarjo.
Parlem doncs de valors:
Els valors es transmeten des les vivències, a través de les experiències i amb el contacte amb les persones. El marc que es propicia a l’espai de lleure, podríem definir-lo com un “laboratori” de valors, d'emocions  d'experiències de relació i d'experimentació de la vida. Els valors no es poden educar partint d'exemples teòrics, aquest ha estat i és un dels recursos educatius més importants que té el lleure. Per a prendre consciència dels valors, per a què s’aprenguin és molt important partir de l’experiència, de la pràctica, per a què els valors siguin útils han de ser contrastats amb l’experiència i la pràctica. És llavors és quan es poden proporcionar models d'actuació i comportaments vàlids per a la vida, descobrir-ne les possibilitats i els límits. El lleure ofereix justament la possibilitat d'un marc d'aprenentatge ideal perquè aporta espais naturals de relació amb els demés i amb l’entorn (el barri, el poble o la ciutat). El tipus d'activitats que han caracteritzat les experiències d'educació en el lleure, les relacions que s’estableixen i els objectius finals dels seus projectes, han d'anar en aquesta direcció. De tot això s’esdevé el seu gran valor educatiu: la transmissió d'unes actituds bàsiques lligades a l’experiència i a les relacions amb altres persones.

Gran part del treball educatiu en el temps lliure consisteix en la transmissió d’ unes actituds bàsiques per viure i relacionar-nos amb els altres. En aquest sentit cal un treball molt necessari en quant als hàbits i els valors que s’amaguen al darrere. Evidentment es poden plantejar –i es plantegen en els respectius idearis i projectes educatius- objectius i valors més específics, però segurament la tasca més important i fonamental que cal realitzar, consisteix a practicar i assajar des de l’experiència real valors tan bàsics com el viure junts amb altres persones, amb tot el que això comporta d'acceptació  de respecte, de saber parlar i comunicar idees, d'esperar el torn, de treballar conjuntament, etc. Quantes vegades tenim la sensació que aquests valors tan bàsics no s’han assolit prou bé? La família i l’escola també tenen aquest mateix repte educatiu. No es tracta que el lleure hagi de treballar uns valors específics diferents d'altres instàncies. En tot cas, cada marc educatiu ha d'aprofitar la seva particularitat per treballar, segurament, uns valors fonamentals i bàsics que haurien de ser comuns.
A través del joc, de la festa, de la gresca, de l’esport, de moltes de les activitats i pràctiques que es viuen des d'aquest temps de “llibertat”, es constata que un altre món és possible i que viure junts, a part d'un propòsit, és també una necessitat. Hi ha molts altres valors bàsics que es desprenen del que hem dit: el treball per a la cohesió social, el sentit de la participació en la comunitat i la vida democràtica, la coeducació etc.

“El temps lliure ha de connectar amb el conjunt de la vida i
 no és el temps, sinó la persona la que ha de ser lliure durant tot el seu temps”




.